' la independència és com una fantasia d’adolescent, un possible status quo poc valorat '

Probablement coincidim que les consultes del 13 de desembre són un dels hits de la sobretaula. Les que se celebraran en la nostra comarca; El Palau d’Anglesola, Ivars i Linyola les podrem seguir de ben a prop.

Personalment m’he implicat en aquest projecte de participació ciutadana i he participat en alguna reunió informativa. El meu interès pel resultat del SI vers el NO, o al revés, és nimi, però no ho és la defensa de qualsevol tipus de consulta.

Considero que no s’hi val a desprestigiar aquestes iniciatives si aquestes tenen com a objectiu aconseguir el màxim de participació. Ara bé, el risc que aquestes es transformin en una masturbació col•lectiva és alt. Sempre és contraproduent fer-se trampes al solitari.

Sense anar més lluny ahir vaig estar conversant amb la Júlia. I després d’escoltar els seus arguments em va quedar molt clar que ella, com molta altra gent, no participarà en aquesta consulta.

La Júlia diu que la independència és com una fantasia d’adolescent, un possible status quo poc madurat. Té dubtes, no sap que passaria amb el que ha cotitzat fins ara, quina seria la borsa de la Seguretat Social o si es pagarien més o menys impostos per mantenir l’estat del benestar. Ella tem una llei electoral que discrimini encara més el Pla de Lleida, no hi veu avantatges a ser menystinguda per Madrid o a ser-ho per Barcelona.

En el darrer brot de sinceritat va etzibar el següent; -ens diuen que amb la independència serem més lliures i que tot serà de color de rosa però el que la gent com jo té, són moltes preguntes i pocs arguments. És més, crec que aquestes consultes són precipitades i no tinc ganes d’anar a votar un diumenge perquè em rentin la cara amb un drap brut-.

Vaig aprofitar la fermesa del seu raonament per proposar-li participar en una taula rodona pública, però va negar-se. Comentà que no vol que una colla de catalans amb “pedigrí” se li tirin a sobre, quan ella viu plenament en català i se’n sent més que ningú.

Considero la Júlia una valenta perquè la conec. El meu interès en buscar Júlies i posar tots aquests dubtes sobre la taula en un debat públic i obert no busca morbositats, aquesta cerca té l’objectiu de debatre totes les opcions. Si som capaços de dur endavant aquest fet democràtic i no comptem amb tothom, possiblement obtindrem dos certeses; la primera que s’ha tirar per la tassa una oportunitat única per madurar democràticament, i la segona, conseqüència de la primera, que no estem preparats per la independència.

I per cert, aquells que vulguin saber el número d’independentistes que hi ha a cada poble, que facin una manifestació i que comptin els assistents, estalviaran molta feina si aquest és el seu objectiu.